lectures de la missa de la santíssima trinitat 15 juny 2014

SANTÍSSIMA TRINITAT

«vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat»

Lectura del llibre de l’Èxode

En aquells dies, Moisès es llevà a la matinada i pujà a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat. Portava a les mans les dues tauletes de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor.» Moisès es prosternà tot seguit, l’adorà amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat.»
Ex 34,4b-6.8-9

Salm Responsorial

R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
Glòria i lloança per sempre.
És beneït el vostre sant nom.
Glòria i lloança per sempre. R

Sou beneït al vostre temple sant.
Glòria i lloança per sempre. R

Sou beneït assegut al vostre soli reial.
Glòria i lloança per sempre. R

Sou beneït a la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
Glòria i lloança per sempre R

Sou beneït al firmament del cel.
Glòria i lloança per sempre. R

Dn 3,52-56 (R.: 52b)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant.
Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
2Co 13,11-13

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.
Jn 3,16-18

"La Trinitat en l’Evangeli de Joan"

Resulta significatiu que el text escollit per a la festa de la Trinitat sigui un dels textos que més bé resumeixen el missatge central de l’Evangeli de Joan. En quin sentit ofereix el marc de la celebració d’avui? Perquè el Nou Testament, per molt que ens pugui sorprendre, no coneix el misteri de la Trinitat tal com es va anar formulant al llarg de més de quatre segles. Tanmateix, el text d’avui és una mostra que deixa molt clar que el misteri del Déu cristià està sempre en relació amb la creació i els humans. Ara bé, en la mesura en què hi ha una relació que ve de Déu als humans per tornar a Déu, en aquesta mesura ha d’oferir un entrellat força complex. Més en concret, ha d’oferir un entrellat trinitari.
El més important de tot el que diu el text d’avui és que Déu estima el món i que l’estima sense condicions. És a dir, l’amor de Déu al món és primer i no depèn que els humans l’acceptin o el rebutgin. Aquesta afirmació no és una formulació mítica d’una realitat imaginada. Té una manifestació visible i palpable: Jesús, el projecte de Déu realitzat (1Jn 1,1-4). Però no solament això. L’amor de Déu que es manifesta en Jesús busca ser acollit pels humans: ve als seus i alguns l’acullen (Jn 1,10-12).
Doncs bé, si els humans acullen aquest Jesús, el deixen entrar dins del seu cor (Jn 14,23) i el deixen romandre-hi (Jn 8, 31-32), aquest amor es converteix a poc a poc en Jesús dins dels humans. Els humans es converteixen en Jesús.
Aquí hi ha tot el misteri de la Trinitat de forma nuclear. Diguem-ho ara amb una imatge joànica. Déu mostra el seu amor als homes en el fet que ofereix Jesús com a cep a tota la humanitat. En una altra imatge joànica, és el gra de blat que cau a terra i mor (Jn 12,24). Els humans són invitats (atrets: Jn 6,44.65; cf. 12,32-34) a empeltar-se en el cep. Si els humans accepten aquest oferiment, són empeltats en el cep i poden donar molt de fruit. El qui els empelta, en darrer lloc, és el Pare (el vinyater), però ho fa mitjançant l’Esperit que és la saba que els enllaça amb el cep i que els fa donar fruit. La imatge és bona i suggerent. Pot ser millor que les que s’han popularitzat en les nostres catequesis.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.